ELA, CIG i La Intersindical, organitzacions sindicals d’Euskal Herria, Galiza i Catalunya respectivament rebutgem la reforma de les pensions que ha aprovat el govern espanyol per Reial Decret Llei, i fem públic que ens mobilitzarem de manera coordinada als nostres països.
1. La reforma sí que retalla
Es pretén construir un discurs hegemònic sobre la reforma, assenyalant en primer lloc que no hi ha retallades. Això és fals. Es retallen les pensions que cobraran les persones menors de 50 anys, ja que en lloc de calcular la quantia de les noves pensions amb els darrers 25 anys es farà amb 29 (eliminant 24 mesos), després d’un període transitori.
Negar aquesta retallada és faltar a la veritat. A més, cal tenir en compte que aquesta mesura suposa aprofundir en un procés d’augment progressiu del nombre d’anys que es tenen en compte, on els 29 anys no són l’escenari final, igual que no ho són els 25 actuals ni els 15 que hi havia el 2011 o els 8 anteriors.
2. La reforma obre la via a retallades a curt termini
Una altra de les grans mentides de la reforma és que es garanteix el sistema a llarg termini. Però la realitat és que el que s’ha acordat mostra que el març del 2025, i després cada 3 anys, es dóna la potestat a l’Airef, agència neoliberal que va presidir al seu dia el Ministre Escrivà, per valorar la situació del sistema de pensions i plantejar mesures, que sens dubte seran la base de retallades futures.
3. No es fa marxa enrere en cap de les retallades de la reforma del 2011
El 2011 Zapatero va acordar amb CCOO, UGT i la CEOE una forta retallada de les pensions: passar l’edat de jubilació de 65 a 67 anys; passar de tenir en compte 15 anys per al càlcul de la pensió a tenir-ne en compte 25; retallada de les jubilacions anticipades. A un govern progressista se li ha d’exigir fer marxa enrere en les retallades de drets aprovades pels governs anteriors. No obstant, res d’això no es planteja en aquesta reforma. L’edat de jubilació no es toca. La jubilació anticipada va empitjorar a la reforma del 2021. I no només no es torna de 25 a 15 anys per calcular la pensió sinó que es passa de 25 a 29.
4. Les pensions mínimes continuen quedant per sota del llindar de la pobresa
Un altre dels temes on la propaganda està substituint la realitat és pel que fa a les pensions mínimes. Si bé és cert que s’ha acordat una millora progressiva durant 4 anys, és evident que aquesta millora és molt petita, i que amb prou feines es notarà en aquests quatre anys. A més, tot i que han indicat als mitjans de comunicació la referència dels 1.200 euros, es falta absolutament a la veritat, ja que moltes pensions mínimes estarien avui, si s’apliquessin els criteris acordats per al 2027, per sota dels 900 euros, i fins i tot per sota dels 800.
5. La bretxa de gènere es perpetua
Les mesures per reduir la diferència existent entre les pensions de les dones i les dels homes són gairebé imperceptibles. Fins i tot es pot indicar que mesures com passar de 25 a 29 anys per calcular la pensió perjudiquen més les dones que els homes.
6. Una reforma tutelada per la UE i que no es correspon als temps actuals
La Comissió Europea, òrgan no elegit democràticament, ha avalat la reforma del sistema de pensions aprovat pel govern de coalició espanyol del PSOE i Unides Podemos. Una aprovació que la Comissió Europea havia fixat com a condició perquè l’Estat espanyol rebés el tercer desemborsament de 9.000 milions d’euros del total de 70.000€ en concepte de subvencions vinculades al fons Next Generation per al trienni 2021-2023.
La reforma del sistema públic de pensions no deriva d’un debat democràtic obert a tots els agents socials, perquè s’aprova a través d’un decret llei (tot i la transcendència social de la mesura) i perquè és fruit de l’extorsió de l’òrgan de govern de la Unió Europea.
7. Una reforma de pensions regressiva que aprofundeix en la privatització del sistema públic
La reforma de pensions és regressiva, i s’emmarca en un plantejament on s’estan impulsant els plans privats de pensions, com va fer el govern de Pedro Sánchez el juliol de 2022, aprovant els anomenats Plans de Pensions d’Ocupació, que consisteixen en la promoció, mitjançant la negociació col·lectiva, de plans de pensions privats a cada sector, gestionats per entitats financeres o asseguradores, i que pretenen utilitzar-se per avançar en l’estatalització de la negociació col·lectiva.
Per tot això ELA, CIG i La Intersindical hem decidit impulsar una dinàmica de mobilització pròpia als nostres països, per rebutjar aquesta reforma i exigir la jubilació als 65 anys, que es tinguin en compte 15 anys per calcular la pensió i s’aprovi per llei immediatament una pensió mínima de 1.260 euros, que és aproximadament l’import equivalent al 60% del salari mitjà, tal com recomana la Carta Social Europea.
Fem una crida als partits polítics a rebutjar les retallades i es comprometin a no donar per bona cap reforma que no reculli aquestes mesures.
Aquesta dinàmica tindrà diferents convocatòries, que seran: el 29 de març a Galiza, el 4 i el 20 d’abril a Euskal Herria i el 30 de març a Catalunya.
