El proppassat dimarts 17 de maig, la Intersindical ens vam presentar com a part afectada en el recurs de reposició de la sentència del 25% mínim de vehicularitat del castellà als centres educatius del nostre país.
Estem fermament convençuts que la interlocutòria del TSJC que exigeix l’execució de la sentència hauria de ser declarada nul·la de ple dret, atès que vulnera allò que disposa la legalitat vigent en matèria de política educativa i lingüística, així com les competències de la Generalitat de Catalunya.
Més enllà dels aspectes jurídics, però, cal recordar que el model d’immersió lingüística gaudeix d’un ampli suport popular i consens polític, tenint en compte la innegable situació lingüística desfavorable per a la llengua catalana. A aquest fet, cal afegir-hi la implementació insuficient de la immersió als centres educatius del país, tenint en compte que en molts de centres la llengua castellana ha acabat esdevenint majoritària a l’aula i entre l’alumnat.
Per això, cal recordar que la sentència del TSJC no és només contrària a la llei, sinó també a la realitat sociolingüística de l’escola catalana. L’actual context exigeix, no una flexibilització de la política d’immersió lingüística, sinó una polític d’enfortiment, per tal d’assegurar-ne l’aplicació i, així combatre el procés de diglòssia i substitució lingüística al qual ens veiem abocats.
La llengua catalana és una eina eficaç de cohesió i inclusió social en un context multilingüe com el nostre, mentre que la seva reculada només afavoreix la segregació de la nostra societat. En aquest sentit, la Intersindical, com a sindicat independentista i de classe, advoquem per reforçar la llengua catalana a tots els centres de treball, com un dret social fonamental de la gent treballadora del nostre país. I l’escola és, sens dubte, el primer baluard de defensa del català.
L’escola, ara i sempre en català!
La seva sentència, la nostra lluita!
