Cada any milers de catalans marxen del nostre país per trobar oportunitats laborals arreu del món que no troben a Catalunya. Si bé la xifra total no és clara, es calcula que hi ha com a mínim, més de 300.000 catalans que viuen lluny de casa nostra. Per la nostra condició d’europeus, la mobilitat és relativament senzilla i trobar feina a l’estranger una opció de vida per a cada vegada més catalans. Però no per a tothom és així de senzill.
Les polítiques migratòries de la Unió Europea, amb l’aquiescència o amb col·laboració entusiasta dels diferents Governs a l’Estat espanyol, limiten enormement la possibilitat a persones d’arreu del món de venir-hi a treballar. No només en dificulta l’accés a viatjar i a creuar les fronteres, com ens recorden les morts a la Mediterrània o la violència policial a les tanques de Ceuta i Melilla, sinó que mitjançant unes lleis absurdes es priva a qui arriba fins aquí de poder optar a treballar amb normalitat. Així, milers de persones viuen en un llimbs legal, sense poder obtenir els papers necessaris per regularitzar la seva situació i les força a viure sense drets durant anys, en la vulnerabilitat absoluta i a la mercè de feines sense contracte i de l’explotació laboral més salvatge.
Una de les cares més fosques d’aquesta política migratòria són els CIEs. Els Centres d’Internament d’Estrangers són espais físics que, en el cas de l’Estat espanyol, depenen del Ministeri de l’interior. Legalment no se les considera presons (no cal haver comès cap delicte per ser tancat en un CIE): allà s’hi tanquen les persones sense papers abans d’expulsar-los del país (en principi se les priva de llibertat per un màxim de 60 dies) però la realitat és que segons les dades del Ministeri de l’interior, són expulsades poc més de la meitat de les persones internes. Els funcionaris dels CIEs son membres del CNP, la policia espanyola, i s’ha pogut documentar com les condicions de vida que pateixen els interns atempten contra la dignitat humana: tracte degradant, agressions policials, menjar en mal estat, manca d’assistència sanitària adequada, condicions higièniques deficients, etc. Els CIEs constitueixen una flagrant violació dels drets humans mitjançant la privació de llibertat i unes condicions degradants.
En el Dia pel Tancament dels CIEs, des de La Intersindical ens afegim a aquesta exigència, així com la de la fi d’una llei d’estrangeria que dificulta a treballadors i treballadores que viuen a Catalunya el poder fer-ho en condicions, amb tots els drets i deures reconeguts.
Pel dret a la feina, pel dret a la llibertat, tanquem els CIEs!
