La resposta a aquesta pregunta és senzilla, però la podem dividir en tres grans blocs:
- Aquells que no saben realment com funciona el vot electrònic
- Aquells que volen controlar qui vota
- Aquells que menteixen sobre el funcionament del vot electrònic (i ho fan premeditadament)
Al final, tot i dividir-ho en tres grans blocs, el resultat es pot resumir en una única resposta: aquells que tenen por que es voti més…
Hi ha qui té por d’una major participació, de la incertesa de saber a qui votaran els qui no han votat mai, de no controlar el contingut del sobre, de no acompanyar a votar a l’Oficina de Correus o fins i tot de no portar el sobre a Correus en “nom d’altres”.
Per altra banda, hi ha qui considerem que votar és un exercici de democràcia i com més gent voti més legitimació i major representació hi ha a les decisions, i també més control de les propostes que fem els sindicats, i també més càstig si no fem bé les coses.
Però amb aquest article us volem explicar com funciona això del vot electrònic, evitar rumorologia que no fa altra cosa que provocar desinformació i generar desconfiança.
- Hi haurà qui ens parlarà de “hackers que vindran a manipular els resultats de les eleccions”. Sobre aquesta afirmació podem tenir opinions diverses, però la veritat és que té la mateixa credibilitat com l’existència de “l’home (o la dona) del sac”: a tothom li fa por, però encara no l’hem vist mai. En tot cas és més senzill fer trampes amb sobres i urnes que amb vot telemàtic: només cal demanar a gent que demani el vot per correu i fer-los el favor de portar el seu vot a l’oficina de correus, per estalviar-los el viatge, les despeses sempre a càrrec de qui fa la gestió, òbviament el sindicat de torn… però això mai ha passat, oi?
- L’argument jurídic de “cal canviar la llei per poder votar electrònicament”: aquesta és la típica resposta d’aquelles persones que necessiten una excusa per evitar el vot electrònic (o qualsevol altre canvi). Sobre aquesta afirmació la realitat és una altra: no és cert, si els sindicats que participen del procés acorden que el sistema telemàtic de vot és vàlid l’Administració ha d’habilitar aquest mecanisme. Un exemple el trobem a la Universitat de Barcelona, on les darreres eleccions sindicals es van fer telemàticament tot i que la seva normativa pròpia ho exclou expressament, però resulta que CCOO, UGT, CSIF, CGT i La Intersindical ens vam posar d’acord per acceptar el sistema de vot telemàtic… i sense canviar cap norma!
- Hi ha qui parlarà de les capacitats i habilitats sota el motiu “no tothom sabrà com votar”. Per donar resposta a aquest argument només cal tenir present que el personal públic de la Generalitat de Catalunya viu com una “aventura” el portal ATRI, de manera que per demanar un permís o participar de qualsevol concurs de trasllats cal fer una veritable gimcana digital, vivim els tràmits amb TAIS, GEEC, e-Valisa, GECO+, el Tramitador Genèric i altres eines de manera habitual… I ara algun sindicat ens dirà que una vegada fetes aquestes accions digitals això de votar digitalment no en sabrem?
- Sobre la confiança en les tecnologies i en les tecnologies que a la pròpia Generalitat tenim, quan diuen “no estem preparats tecnològicament“: és un rumor del qual encara no tenim proves. Cert que a vegades els desenvolupaments tecnològics fallen i costa fer-ho bé, però no hi ha moltes plataformes de vot electrònic ja construïdes, no cal que ara n’inventem una de nova. Només cal que anem a un Consorci públic on la Generalitat hi participa, el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), i li “demanem” que ens deixi la plataforma de vot que ha fet servir dotzenes de vegades a les universitats públiques catalanes on han arribat a votar més de 50.000 persones (UB eleccions rectorat 2020) i a la Generalitat les eleccions més grans són d’unes 30.000 persones a Administració i Serveis.
- Una de les frases que sentim sovint és “mai s’ha votat electrònicament a Catalunya”. Això és una mentida absoluta, totes les universitats catalanes, com ja s’ha explicat, fan servir aquest sistema per escollir els seus òrgans de govern. Oi que no heu sentit notícies al respecte? Doncs això també és perquè no han tingut problemes a fer-ho. A més, en l’àmbit sindical fa un parell d’anys es van fer les eleccions sindicals a l’àmbit agrari i sense cap mena de problema! I també a entitats, com al Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, Òmnium Cultural… Per tant el vot electrònic s’ha fet servir i ara no cal començar a tornar a fer, de nou, proves pilot per veure què passa… Fora de Catalunya hi ha administracions que també usen el vot electrònic, per exemple la Guàrdia Civil espanyola. De manera que la Guàrdia Civil té mecanismes de vot més moderns que la Generalitat de Catalunya, sense comentaris…
- El vot electrònic és més sostenible: tot i els costos econòmics de la plataforma digital de vot, que no són tants si es reutilitza la del CSUC i s’adapta a ATRI, cal pensar en termes de sostenibilitat. Ens estalviem imprimir milers de paperetes de vot i de sobres que posteriorment es llençaran.
En definitiva, podem anar cercant més excuses, rumors o qualsevol altre argument de pa sucat amb oli, però el que cal veure és que el vot electrònic, no fan altra cosa que aprofundir en eines que milloren la qualitat democràtica, en aquest cas de la tria de la representació sindical.
La Intersindical volem que el 2023 el personal públic de la Generalitat de Catalunya pugui votar per mitjans electrònics. Les dues preguntes són clares i directes:
- IAC, CCOO, UGT, CSIF, amb representació actualment, també ho voleu?
- Funció Pública posareu els mitjans per fer-ho possible tenint present que les eines hi són a l’abast?
