Era l’octubre de 1997. Qui els havia de dir a la gent que llavors es dedicava a governar el país que vint anys després hi hauria un referèndum per la independència i ens ocuparien la Generalitat de Catalunya aplicant el 155? Llavors ningú s’ho hagués pensat!
No s’ho hauria pensat un reguitzell de persones que redactaven els darrers articles d’un decret legislatiu. El que fou el Decret legislatiu 1/1997, pel qual s’aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.
Aquest Decret legislatiu és sagrat, ningú ha gosat actualitzar-lo. Això sí, s’ha fet un Frankenstein amb l’EBEP que s’ha “carregat” diversos articles, altres que han estat derogats a casa nostra per normatives de conciliació, provisió, selecció i mil i una coses. Vaja, que ben poca cosa queda d’aquell Decret legislatiu 1/1997, però encara segueix entre nosaltres… amb respiració artificial.
I entre altres coses ens determina què fa el personal administratiu i l’auxiliar administratiu. No entrarem a valorar el tema de la titulació d’accés, bàsicament perquè tenim aquella previsió de 10 anys d’antiguitat en el cos per a la promoció interna per passar d’auxiliar a administratiu.
La qüestió són les funcions: que ens haguem de remetre a les funcions de 1997 és quasi un acudit. De debò que algú es creu que a hores d’ara se li demana al personal auxiliar administratiu tasques específicament diferenciades al personal administratiu?
La resposta que cal rebre dels caps ha de ser “limitat a fer la feina que et pertoca com a auxiliar i la resta no la facis” però si les tasques de 1997 no tenen res a veure amb les de 2023?
En una administració digital tant el personal administratiu com l’auxiliar desenvolupen les mateixes funcions, ningú porta un rètol que digui “soc C1” o “soc C2” i se li demana quelcom en funció d’això. En general són personal de “suport administratiu”.
I, no ens enganyem, sovint si una plaça és C1 o C2, ha estat més per disponibilitats pressupostàries del moment que no pas per necessitats de perfils, fet que demostra que “tanto monta, monta tanto”.
I què ens hem trobat ara? Doncs que moltes persones, de manera absolutament justa, han estabilitzat uns llocs de treball passant d’interines a funcionàries de carrera. Res a dir, l’estabilització del personal interí era de justícia! I encara ens hem quedat curts!
Davant d’aquesta situació molt personal que ocupa places d’auxiliar administratiu des de fa molts i molts anys no pot exercir el seu dret a carrera professional.
Què proposem des de La Intersindical?
Un programa dotat pressupostàriament a 2-3 anys que permeti que tot el personal auxiliar administratiu que tingui més de 10 anys d’antiguitat (el mateix criteri que es demana a les promocions internes) pugui passar a ser administratiu, mantenint el lloc de treball i destinació.
I demanem que sigui sense una oposició, de la mateixa manera que el procés d’estabilització s’ha fet per un concurs de mèrits. Amb voluntat política també es pot cercar la fórmula jurídica per fer aquest acte de justícia a aquelles persones que porten tants anys a l’organització sense possibilitat de promocionar.
Sabem que això és un esforç econòmic gran, molt gran, però també sabem que fer-ho forma part de la responsabilitat “de la patronal” de garantir la promoció del seu personal.
La justícia ha de ser compatible amb l’equitat i per això cal una solució per ser justos i equitatius amb tot el personal públic!
Per cert, heu trobat les diferències (reals) entre les tasques del personal auxiliar i el personal administratiu? A Funció Pública si es posen a redactar ara les funcions, tampoc!
