Parlem de l’Acord al qual ha arribat el Govern de la Generalitat amb IAC, CCOO i UGT deriva del Decret Iceta, acordat primer entre els principals sindicats espanyols i posteriorment convalidat al Congrés dels diputats. Aquell acord ja contenia un enorme perill per desenes de milers de treballadors públics precaris del nostre país i, a poc a poc, el perill s’ha anat confirmant.
La Generalitat, en una nota de premsa del 7 d’abril de 2022, parlava d’un Acord per 59.000 places i finalment l’Acord ha estat per 46.828. Ens diuen que la resta, els de l’Oferta Pública ja arribaran, però de moment no hi són, ja se sap, el que no hi és en un Acord… les paraules se les emporta el vent…
Comencem amb una dada simple: a la Generalitat de Catalunya hi ha un total de 72.637 temporals (entre interins i laborals temporals, a febrer de 2022) per tant, el Pla d’Estabilització s’ha oblidat d’un mínim de 13.000 persones. Així, doncs, “LES QUE HI SOM ENS QUEDEM” (menys 13.000, com a mínim) però ens fem una foto ben contents i ho titllem d’acord històric…
“FIXESA JA” era la promesa d’alguns dels que ara han signat aquest acord històric interpretant la sentència del tribunal europeu. Aquest concepte ha desaparegut, perquè la “FIXESA JA”, que implica passar de ser temporal a permanent de manera immediata, no es produirà en cap cas: o bé hi ha un concurs de mèrits o bé hi ha un concurs-oposició amb unes característiques especials i recordem que ho acompanyaven amb “cap interina al carrer, les que hi som ens quedem”, però com s’ha dit abans, el nombre de places no “dona” per cobrir el nombre de persones temporals, ni amb el concurs ni amb el concurs-oposició especial. Per tant, això tampoc!
En resum, ni “fixesa ja” ni “les que hi som ens quedem”. Això si, “un acord històric”…
Si algú dels que heu arribat aquí us pregunteu, i vosaltres que defensàveu? Des de La Intersindical no vam parlar en cap moment de l’opció de la fixesa perquè no la consideràvem una opció factible, i vam optar per proposar el concurs de mèrits com a opció prioritària. Sempre hem entès que ens trobem davant d’una situació extraordinària i que això requeria prendre mesures extraordinàries. I així ho continuem defensant: entenem que la via idònia és la del concurs de mèrits, però volem un concurs de mèrits ben fet.
Com pot ser que hi hagi administracions públiques que, emparades sota la mateixa llei 20/2021, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, valorin l’experiència en un 90% i la Generalitat valori només l’experiència en un 60%? Per què l’Administració autonòmica catalana menysté i posa en risc desenes de milers de treballadors públics?
L’actual marc legal permetria fer les coses de manera molt més fàcil i, sobretot, permetria donar tranquil·litat a tots aquells treballadors i treballadores que, després d’anys de treballar en una situació d’abús de temporalitat, veuen ara perillar els seus llocs de feina. Des de La Intersindical continuarem la nostra tasca per explicar que una altra estabilització no només és possible sinó que és necessària, més necessària que mai.
