Soc en Marià Gómez Maritxalar, 21 anys al SOC. Vaig conèixer La Inter l’octubre del 2017 i el dia que en Marc va aparèixer a la meva taula no hi vaig dubtar a integrar-me en el projecte de país que també hauria d’encetar-se a les empreses i a l’Administració. Vaig començar amb unes hores, i, superades la pandèmia i els confinaments, vaig sentir un crit interior que em demanava fer el pas a implicar-me del tot i deixar les pors enrere.
Explica’ns breument què significa per tu treballar al SOC?
Mentre feia la carrera de Psicologia m’introduí en el món de la consultoria de recursos humans. Vaig tenir però una curta experiència en un Centre col·laborador, que em va acostar a les dificultats laborals reals de gent de tota condició. Aleshores vaig veure que podia fer una “enginyeria inversa” i recolzar a la gent en construir el seu projecte laboral amb la saviesa furtada a directius i empreses aleshores prestigioses. En aquell moment vaig trobar quelcom que em feia sentir coherència entre el que sentia i el que feia. Vaig elaborar el meu propi pla de recerca i… va aparèixer una suplència de maternitat que van donar pas a d’altres interinatges. I encara que no sempre totes les tasques eren ajustades a expectatives, els rols que en conjunt he anat desenvolupant m’han permès acompanyar moltes i moltes persones ja sia en la cerca de feina o obtenció d’ingressos. En qualsevol cas, al SOC com a organització, sempre li estaré agraït que hagi estat qui m’ha donat eines i mitjans per treballar en allò que he desitjat.
Hi ha algun aspecte negatiu de treballar-hi?
Resta molta energia treballar en un organisme que veus que canvia per no canviar, que arrossega des de la seva fundació els mateixos inconvenients (que essent tan evidents, és segur que a algú no li convé de fer canvis) i que igual que l’administració a Catalunya, en general, fa copia dels pitjors vicis del país veí.
Quines coses, en termes laborals, hi canviaries del SOC?
Fora SEPE. Fora la centraleta de les oficines: va ésser excel·lent en altre moment però no té encaix en un model d’atenció prioritàriament presencial. Fora però no externalitzada, amb personal propi, format i de plantilla. Menys centres col·laboradors i més capítol 1. Fora ens depredadors de pressupostos i ajudes que ens obliguen a cremar-nos les pestanyes verificant i controlant amb excels de tots colors les seves activitats sovint tan poc productives però que cobreixen expedient i justifiquen els dinerets que aporta el FSE. CIFO’s, més CIFO’s, així com d’aules actives i les d’alt rendiment. Empoderem el territori: cal cedir capacitat de gestió i decisió als caps de les unitats comarcals. Jerarquia, control i malfiament superades per la cooperació, la coordinació i la maduresa professional i institucionals.
Creus que el SOC té el reconeixement que es mereix?
Malauradament no. Potser quan els telèfons del SEPE (que diuen que existeixen però la ciutadania no s’ho creu i s’han guanyat una merescuda impopularitat), es comença a saber que no som l’INEM. No s’ha fet mai cap campanya seriosa i amb mitjans per donar-nos a conèixer: la gent de vegades “flipa” quan s’assabenta de la cartera de serveis que tenim, humil però de qualitat. I, ah, crec que la figura del Tècnic/a en Orientació es necessària, el pal de paller, per aconseguir el reconeixement que com a organisme mereixem.
Sents orgull personal i professional de treballar al SOC?
Molt, interiorment. Ho puc expressar en petit comitè, però en general la gent es queda freda per desconeixença de qui som i què fem. El que m’ha estat motivant dia rere dia és com puc cercar i afegir competències que apareixen i creixen dins el meu perfil professional, i de com s’incorporen a la meva persona com a recurs i la viceversa. Tinc l’anhel que en un futur proper tinguem la capacitat d’atreure i retenir treballadores amb talent i vàlua.
Per què et presentes a les eleccions per La Intersindical?
Ja ho vaig fer i ho torno a fer encara amb més consciència i un absolut compromís. Som una organització força jove, que viu de les quotes, que acull una diversitat de sensibilitats on creiem que la justícia social passa per la defensa i promoció del drets de les treballadores del país. Som lliures, no ens devem a ningú: som l’atzucac de qui pertany a l’antic règim i desemmascarem les instal·lades en la defensa de sa quota de poder, cadires i altres prebendes… Vull junt als treballadors i treballadores del SOC participar en la construcció d’un sindicat nacionalista amb la força que serà arreplegar la majoria laboral del país.
Què creus que pots aportar La Intersindical al SOC?
Modernitat, transparència i simplificació. Acostar-la al mon de l’empresa, l’emprenedoria i al veritable suport al desenvolupament local. El SOC s’ha convertit en un pedaç ingovernable a causa de l’allau de temàtiques on està present i la diversitat de fons que rep… Un veritable jardí on ningú s’atreveix o no vol fer els deures. Sense deutes ni compromisos, la Intersindical seria la més qualificada per supervisar un canvi organitzacional que no pot ajornar-se més.
Vols afegir alguna cosa?
La meva feina ara és tan ambiciosa com recuperar la llibertat del nostre país, i alhora tan concreta com ésser al teu costat com a delegat de La Inter, i constituir-me en un recurs que ajudi a que treballis amb totes les condicions que requereixes.
Ací, honestament, estan les meves mans i les de tot l’equip de la Intersindical.
