La Mesa del Diàleg Social, conformada pel govern de l’Estat, la patronal i els dos sindicats espanyols UGT i CCOO, han acordat aquest estiu una modificació del sistema de baixes per accidents d’origen traumàtic fora de la feina que representa un nou pas en la privatització per fascicles del sistema de protecció social.
Arran d’aquest acord, amb l’excusa de l’eficiència en accidents traumàtics fora de la feina, el govern ha aprovat donar més poder a les mútues per dirimir amb la nostra salut. Les mútues són empreses privades finançades amb diner públic.
Aquest nou capítol de privatització del sistema públic ve precedit d’altres mesures l’objectiu de les quals tampoc és millorar les condicions laborals i socials dels treballadors i treballadores del país. Són mesures que afavoreixen clarament els interessos de la patronal. Així, amb la implementació dels nous plans de pensions gestionats per empreses privades, l’objectiu és crear treballadors de dues velocitats en funció dels ingressos per ‘complementar’ la pensió; els qui tenen més ingressos i una cotització més alta i els qui amb sous de misèria no podran aportar gairebé res. Aquesta mesura va ser promoguda per l’aleshores Ministre de Seguretat Social, José Maria Escrivá, qui ara representa la patronal de les mútues.
Les mútues, empreses privades amb afany de lucre i amb finançament públic acostumen a tenir un criteri pro empresa en la diagnosi i seguiment de les baixes laborals, diferent del que un facultatiu del sistema públic de salut acostuma a fer regit pels criteris deontològics.
Amb aquest acord es pretén que les mútues intervinguin en la diagnosi i seguiment dels accidents d’origen traumàtic ocorregut fora de la feina per així aconseguir reduir el temps de baixa del treballador o treballadora. Es pretén, també, que puguin accedir a l’historial clínic del treballador posant en perill la privacitat de qualsevol ciutadà.
La intervenció de les mútues en la salut dels treballadors i les treballadores és greu perquè implica la instauració d’un model productivista on les persones treballadores són simples peces i no cerca dignificar el treball i la vida d’aquestes, un model contrari a la reducció de la jornada laboral o a garantir unes pensions públiques que redistribueixin la riquesa de manera equitativa.
És greu, a més, perquè s’emmarca de manera subliminal en el procés de privatització dels serveis públics i la protecció social que el neoliberalisme ha aconseguit instal·lar a la nostra societat. Un procés que no és res més que l’acaparament cada cop més pronunciat de la riquesa col·lectiva en cada cop menys mans.
La Intersindical ens oposem a aquest nou pacte per a la privatització de la salut i els serveis públics per la porta del darrere. Denunciem que aquest model és un atac frontal contra els drets bàsics de la classe treballadora perquè és un pacte que atiarà més conflictes i generarà més desafecció social. Alhora, destaquem que aquest tipus de mesures alimenten els moviments d’extrema dreta que s’aprofiten de la precarietat per continuar assenyalant els qui la pateixen en lloc dels qui la generen.
