El rol en re (des) construcció. Una experiència personal a la Comissió d’Abordatge de les violències masclistes de la Intersindical.
D’entrada en el rol que se’m va assignar ara ja fa uns anys no hi constava la síndrome de l’impostor [com a cap “home” heteronormatiu] de manera que escric tal qual però us en demano disculpes perquè amb el que he après també he comprès que segurament algú altre ho hauria fet millor.
Les companyes del Secretaria Feminista de La Intersindical van pensar i decidir que afegir companys a la Comissió d’Abordatge de les Violències Masclistes CAVM del sindicat seria positiu pel projecte. Així que ens van demanar a alguns de nosaltres participar-hi, i alguns vam acceptar. Jo ho vaig fer sense saber gaire el què i com aniria la cosa.
Aprenentatges. La primera cosa que em va quedar clar és que em calia formació perquè, encara que en tenia una mica a base de llegir i debatre, no sabia res de protocols, ni de “violències” masclistes*, ni de què era això de l’abordatge. Ara sé que les violències masclistes són el conjunt de conductes que el patriarcat empra per sotmetre les dones, específicament, i el conjunt de persones que no responen a una norma de comportament, identitat i expressió de gènere o orientació sexual considerada estàndard (heteronormatiu). És a dir, que quan en un debat sindical un company talla una companya a mitja explicació per completar el mateix raonament que estava fent la companya…és una violència masclista. Abordatge és una paraula de la que intuia el significat però que no entenia perquè estava lligada a les violències masclistes, es tracta d’abordar les violències, això vol dir tractar-les des de diversos enfocaments, prevenció, detecció, instrucció de casos, propostes de tractament i formació.
La Comissió d’Abordatge de les Violències Masclistes de la Intersindical és una eina de gestió de les violències masclistes que es puguin produir al sindicat. Per participar-hi amb efectivitat calia aprendre i conèixer com els homes exercim aquestes violències, com les violències afecten les companyes, a què ens referim quan diem “violències” masclistes, quines maneres de gestionar aquestes violències hi ha, quins efectes tenen, quines eines de gestió a més a més de la Comissió d’Abordatge té el sindicat per abordar-les, i quin és el paper de les persones que formem la CAVM.
La participació a la CAVM dels homes sí que aporta la visió de gènere que només pot aportar la pròpia experiència vital; alhora obliga a l’afectat a fer canvis que transformen la visió de gènere i, que ja us dic, ens allunyen (milloren) de les visions més comunes entre els homes. I el que és més important: ens ajuda a identificar i a impedir les violències masclistes que altres homes practiquen en el nostre entorn.
Pel que fa a la percepció personal comporta una nova manera d’encarar qualsevol dels tipus de violències masclistes, des de la més aparentment lleu fins a les més greus. Com ja era previsible les diferents fases em van dur a diferents llocs: la primera, vam començar per les dinàmiques de treball de la pròpia comissió. Jo vaig haver d’aprendre a pensar abans de parlar i a valorar si el raonament que volia aportar ja havia estat expressat i finalment si calia realment intervenir encara que en tingués ganes atàviques per tal d’evitar una violència masclista de les més normalitzades, la segona, després vam seguir amb l’aplicació del protocol de prevenció i abordatge de les violències masclistes de la Intersindical que és el nostre compromís, aquí vaig aprendre que la víctima és la mesura de la intervenció i que no adaptar l’abordatge a la voluntat de la víctima és una violència masclista revictimitzadora, en tercer lloc vam continuar amb les dinàmiques de treball a la seu sindical, aquí vaig i vam aprendre que fins i tot persones molt ideologitzades incorren en comportaments violents com ara fer bromes per raó de sexe que són violències masclistes, quart, després vam seguir en com encarar violències a la resta d’àmbits del sindicat, per exemple un intens debat per diferenciar la lluita normal per encapçalar llistes que es pot solucionar amb el sistema de quotes i cremallera, en oposició de l’ús del menysteniment i la desvaloració per raó de gènere com a violències masclistes per aconseguir finalitats de posicionament a les llistes.
Com s’adquireixen els aprenentatges. Una part cabdal per a la incorporació a la tasca ha estat la formació, duta a terme per una experta, na Maria Villar , que em va servir per conformar una nova manera de percebre els efectes dels comportaments dels homes en molts àmbits que solen passar desapercebuts quan no s’han treballat en un procés d’aprenentatge participatiu.
La responsabilitat d’haver de participar activament en el procediment d’actuació davant d’un cas de violència masclista tal i com preveu el protocol m’ha fet reordenar l’escala de valors personal: m’ha comportat començar a analitzar i valorar els comportaments que tots i totes tenim en les relacions que generen les feines: en una reunió [els homes sempre parlem], en un diàleg sobre una tasca [els homes intentem tenir la darrera paraula], esmorzant [els homes fem bromes sexuals aparentment innocents o compliments a les companyes per ser dones… quina brusa que duus…], en una presentació d’un projecte [jo ho hauria fet d’una altra manera…], en una discussió de com fer la feina [en comptes de la tradicional i violència masclista imposició del criteri del que més crida o més insisteix, implementar procediments col·laboratius], de la feina mateixa [a més de les autènticament professionals que li corresponen per categoria laboral… designar les tasques supèrflues anar a buscar els cafès a la companya, masclísticament], entre iguals i entre persones amb relació jeràrquica [aquí ja sol ser molt fàcil denigrar indirectament i directa les dones], en grups de coneguts [les bromes sexistes, o de gènere als grups de wsp] o d’amics de la feina o del sindicat. En totes aquestes relacions, físiques o virtuals, es produeixen força situacions que cal abordar amb una perspectiva d’igualtat de gènere i per tant desactivar-ne les violències que hi son sovint incorporades de forma sistèmica.
Què he visualitzat dels aprenentatges. En tot el procés de participació i formació he estat jo el més afectat perquè he començat a analitzar i modificar el meu comportament vers companyes i companys, i també en les dinàmiques grupals he passat a una forma activa de gestió de les violències masclistes [tallar d’arrel una broma sexista, avisar que cal disculpa i no tornar a fer la broma, expulsar de grups de wsp a reincidents en fotografies sexistes, donar suport a les companyes que es queixen d’una violència masclista, revisar i demanar disculpes a les companyes i als companys per retorns inconscients als patrons patriarcals] que eren part de la més normal quotidianeïtat fa uns anys.
Una de les coses que encara em costa és transmetre com de necessari, complex i difícil, és compartir coneixement i canvis de comportaments amb els homes en general i amb els companys de sindicat. És per això que penso que el camí de la prevenció mitjançant la formació i el treball conjunt és el que rendirà més a llarg termini, almenys per mi cal una intransigència inicial vers les violències masclistes que són al fons de tot de l’iceberg, les més normalitzades, les que a base de ser generalitzades suporten i fonamenten les violències més visibles que més persones heteronormatives perceben clarament com violències però que les validen en l’estructuració social de base. Per exemple, qualsevol de les que he esmentat més amunt en relació a l’anàlisi de comportaments.
De tot plegat jo proposo fer partícips cada cop més homes en aquests espais de gestió de les violències masclistes, en aquestes Comissions d’Abordatge de les violències masclistes, per tal de generar més formació i auto conscienciació i treball compartit en la construcció d’un rol personal i col·lectiu despatriarcalitzat.
CAVM-company
