Capgemini és una multinacional de serveis de consultoria, transformació digital, tecnologia i enginyeria amb diferents seus arreu del món. A Barcelona té una plantilla de dos mil empleats després d’haver fusionat a una altra gran empresa anomenada Altran.
Ambdues empreses tenien fins al 2022 el seu pla d’igualtat, ja que encara funcionaven com a empreses independents. Tot i que els plans de cada empresa tenien dates de caducitat properes, tant empresa com principals sindicats, inclosa la Intersindical s’havien mostrat partidaris d’esperar a la integració de les 2 empreses, el primer de gener del 2023 per iniciar l’elaboració d’un pla d’igualtat que reflectís la realitat de l’empresa fusionada i permetés un diagnòstic correcte i un pla amb perspectives de futur.
Ara bé, a finals de 2022 Capgemini ens va comunicar que canviava d’estratègia per dur a terme un nou pla d’igualtat, i en comptes d’esperar a la integració, decidia fer un pla de Grup, fent diagnòstic de les 2 empreses encara segregades, a molt poques setmanes de la fusió entre les 2 companyies.
Degut a aquest canvi, Capgemini s’acull a una normativa que afirmen els permet excloure els sindicats que no tinguin un 10% de representació a nivell estatal, sumats entre les 2 empreses. Amb aquesta argúcia, Capgemini excloïa 5 dels 9 sindicats existents a Altran i Capgemini, molts d’ells, incòmodes per a l’empresa a l’hora de negociar, mentre proposava un pla d’igualtat de Grup que no reflectirà per res la realitat de la companyia un cop fusionada, mostrant una clara manca de voluntat per aplicar polítiques d’igualtat compromeses.
L’empresa planteja una negociació còmoda amb uns pocs sindicats afins (CCOO, CSIF i UGT) i fa fora, les possibles aportacions de 5 sindicats representatius a Capgemini per fer el millor pla d’igualtat possible.
Alguns d’aquests sindicats triats, com l’UGT, tenen una representació residual a Capgemini, i han entrat a la negociació per ser representatius al sector, mentre sindicats més importants a la companyia n’han quedat exclosos.
L’actitud d’aquests sindicats, a més, ha estat de fer taula rasa d’opinions expressades en reunions prèvies, partidàries d’un Pla d’Igualtat ben elaborat, a partir del gener del 2023, un cop feta la integració, com per altra banda, exigeix la llei.
Aquestes presses per elaborar un nou pla a corre cuita, a dies de començar el 2023, evidentment han resultat en un nyap.
Un pla d’igualtat ben treballat requereix d’uns diagnòstics de la situació de treballadores i treballadors de la companyia, que s’ha vist substancialment alterat amb la fusió. Hi ha en procés una integració de serveis administratius, d’equips, canvis d’oficines, que poden afectar clarament les situacions de desigualtat, els percentatges de dones que poden restar després de la fusió, els càrrecs i responsabilitats que assumeixin.
Ara mateix l’empresa tan sols té fet el diagnòstic d’una de les dues empreses, i està encara elaborant el diagnòstic d’una segona empresa que ja fa setmanes que ha deixat d’existir. Aquest sensesentit, demostra que la seva prioritat no és la igualtat, sinó obtenir un pla còmode amb els seus sindicats comodí.
De fet, aquests sindicats crossa estan fent un flac favor al col·lectiu de dones d’Altran, que tenia un acord en el seu pla d’Igualtat, pel qual l’empresa es comprometia a actualitzar els salaris del col·lectiu de treballadores, en cas que s’arribés a la companyia a un cert percentatge de bretxa salarial.
Diversos sindicats havien presentat demandes a inspecció de treball per l’incompliment d’aquest pla d’igualtat d’Altran, que, havent-se superat el límit estipulat de bretxa salarial, estava obligada a corregir, però l’empresa s’ha negat a fer-ho.
Les presses a fer un nou pla, també han enterrat entre els sindicats majoritaris aquesta reivindicació, plantejant un pla a la baixa que s’oblida d’aquesta reclamació de quantitats de les companyes d’Altran.
Per rematar-ho, un cop iniciada l’elaboració del Pla d’igualtat de Grup, l’empresa es va adonar que aquest decauria el primer de gener, tant punt aquestes dues empreses deixessin de formar un possible grup a nivell legal, per passar a ser una única companyia.
La solució perquè no els decaigués aquest grup tan efímer i surrealista va ser incloure, dies més tard, una tercera empresa, ACIE, que ni tan sols es dedica a la mateixa activitat que Capgemini i Altran, ja que es tracta d’una empresa d’auditoria, sense representació sindical i amb un nombre de gent treballant-hi reduidíssim, però que els serveix per argumentar que el pla de Grup pot perdurar més enllà de la integració de les dues grans companyies.
Des de la Intersindical entenem que:
1-La llei obliga a elaborar un nou pla d’igualtat en cas d’integració. De cap manera un pla anterior és suficient per reflectir la situació en una empresa fruit d’una absorció, pel que denunciarem la inexistència d’un pla d’igualtat per l’empresa resultant passats els terminis que permet la llei per l’elaboració del nou pla.
2-La llei estipula el paper de tota la representació sindical en l’elaboració d’un pla d’igualtat d’una empresa. Les argúcies legals per ignorar aquest requisit legal, com la invenció d’un grup de duració tan curta i amb empreses d’activitats que no tenen res a veure, incompleixen l’esperit de la llei. Hem denunciat ja a inspecció de treball aquest incompliment.
3-La reclamació de quantitats de les companyes d’Altran, fruit de l’anterior pla d’Igualtat, la lluitarem encara que alguns sindicats que en el seu dia van denunciar a treball, ara se’n desdiguin.
