Soc en Miquel Basterra Franco treballo a la Oficina de Treball Tarragona-Campclar, després de mes de 15 anys exercint com a graduat social vaig decidir replantejar la meva vida, en aquell moment les meves filles eren petites i gestionar la meva pròpia empresa absorbia molt temps que volia dedicar a elles.
Vaig incorporar-me al SOC a l’any 2008, és la cinquena oficina a la que he treballat, més un període de 9 mesos a Llull, com molts de nosaltres que vam començar als anys 2008 i 2010 junt amb la resta de companys de programes, hem anat cercant una mica més d’estabilitat i poder passar d’una plaça de programes a una plaça d’estructura com interí, plaça que ocupo des de fa un any i poc.
El fet de tenir una afició fora de la jornada laboral, m’ha fet omplir el buit professional que he tingut en algunes ocasions, i en alguns moments m’ha servit de teràpia. Vaig iniciar-me en el món del bàsquet amb les meves filles, ara elles ho han deixat, i jo segueixo com entrenador. Els valors d’aquest esport, les competències, les habilitats que es posen en joc fa que m’apassioni i cada temporada quan agafo un equip nou es un repte a assolir.
Explica’ns breument què significa per tu treballar al SOC?
Treballar al SOC per mi és un orgull, significa treballar a una organització on el seu capital són els treballadors, per la quantitat de talent que hi ha, per el servei que presta a la ciutadania i per ser l’organització que té encomanades competències que milloren la societat. Per mi es una oportunitat i un privilegi poder-ne formar part.
Hi ha algun aspecte negatiu de treballar-hi?
Més que aspectes negatius són aspectes a millorar que estan a les nostres mans amb el nostre treball diari. És cert, que molts cops, tens la sensació que anem d’un costat a l’altre, en moments coincideix amb les teves conviccions i altres moments ens cal adaptar-nos.
La llei del SOC, en determinades qüestions és ambigua, permet a la direcció prendre diferents rumbs, en aspectes com;
- L’orientació, “ara si”, “ara no”. Cal tornar a posar al centre l’orientació laboral, com a model d’atenció, servei amb valor afegit, deixar de contar números i treballar amb indicadors de qualitat.
- Externalitzacions de serveis, la mal entesa col·laboració pública privada que deixa sense contingut i valor afegit al SOC, i ens converteix en derivadors de persones (números). Cal que el SOC recuperi serveis i cal garantir que la ciutadania hi tindrà accés aquest amb qualitat.
- L’autoorganització territorial, que permet a la direcció de cada centre certes adaptacions, per tal de ser més proper al seu territori, fet que comporta que en moltes ocasions l’usuari no rebi el mateix tracte en funció del lloc on se l’atén. Com a treballadors es tradueix en què les condicions de treball i percepció de pertinença al SOC és molt diferent en funció del lloc on treballis. Cal un mínim comú que garanteixi el mateix servei a la ciutadania, i les mateixes condicions de treball a tots els treballadors.
Quines coses, en termes laborals, hi canviaries del SOC?
Pel que fa a les funcions i les categories professionals cal revisar-les per posar en valor els treballadors del SOC, és urgent posar fi a l’agulla a la situació dels auxiliars administratius.
La pandèmia ha estat un exemple de com s’ha gestionat des de la direcció del SOC és una oportunitat per adaptar-la a la nova realitat: l’atenció telemàtica (L900) les carregues de treball, les funcions, no podem deixar que les coses vagin passant, cal aprofitar aquesta oportunitat per fer un pas endavant ordenat.
El SOC és singular dins de l’administració i cal treballar amb aquesta singularitat, impulsar la estabilitat dels seus treballadors, la seva carrera professional, que el talent deixi ja de marxar del SOC.
Ja hem proposat i treballarem amb aquest sentit, amb un cos específic, o uns nivells professionals diferents, que permetin que el talent es quedi, cal que el SOC no malbarati tota la inversió que es fa amb els seus treballadors i aposti per ells.
Creus que el SOC té el reconeixement que es mereix?
En cap cas, mentre se segueixi amb les externalitzacions de serveis, mentre la prioritat sigui comptar números diàriament sense variables de qualitat, mentre estiguem supeditats al SEPE, aquest reconeixements no s’assolirà.
Sents orgull personal i professional de treballar al SOC?
Com professional, compartir reptes, compartir coneixement amb els companys amb tant talent que hi treballa es un privilegi. Prestar servei a aquesta organització per mi és un orgull, pel que representa i el servei que presta a la ciutadania.
Per què et presentes a les eleccions per La Intersindical?
Aquest darrers 4 anys he format part de la Junta de Personal del SOC, algunes de les inquietuds que em van fer decidir a presentar-me a les darreres eleccions les hem assolit com: el complement d’atenció al públic, acabar amb els treballadors de tercera, com érem els de programes.
S’ha aconseguit a base d’insistir, amb arguments i perquè tots els sindicats vàrem ser capaços d’anar a una i amb l’avinentesa de la direcció.
I així també vam posar en marxa la borsa de treball actual, en un inici la volíem diferent, però ha estat positiu posar-la en funcionament.
Ara em presento per La Intersindical sindicat que m’ha ofert poder seguir treballant per la millora de les condicions de treball dels treballadors/es del SOC. Aquí he trobat un grup de companys molt implicats, convençuts i amb un funcionament col·laboratiu i on tots participem.
Entenem el compromís sindical com un servei als treballadors. En que cada inquietud, queixa, denuncia intentem acompanyar-la d’una proposta alternativa.
També per conviccions, els principis de la Intersindical encaixen perfectament amb els meus principis i pels que em vull comprometre.
Ara se’n riuen, ens diuen que estem bojos;
- Quan vàrem fer la proposta del vot electrònic,
- Dels cens únic,
- Que cada treballador s’imprimís la seva papereta com a mesura d’estalvi
Doncs vull que em diguin que estic boig.
Vols afegir alguna cosa?
Noooo, crec és prou. Gràcies .
