La UE, a canvi d’obrir l’aixeta del finançament extra que han suposat els anomenats fons “Next Generation” ha obligat l’Estat espanyol a tirar endavant un seguit de reformes més o menys estructurals que permetin la “modernització” de l’Estat. La reforma del sistema de pensions, la reforma laboral i diverses reformes a l’Administració pública de l’Estat. Fins a 102 reformes obliga Brussel·les a fer a l’Estat espanyol per poder gaudir de les transferències a fons perdut que han de servir per superar la crisi de la pandèmia i construir un futur millor.
Aprovada finalment el passat 28 de desembre (el Dia dels innocents) la reforma de l’Administració dedicada a superar l’enorme temporalitats existent en diferents nivells de l’Administriació sembla una broma de mal gust. Els sis mesos que van des del juny fins al desembre de 2021 vam assistir a un teatre d’opereta. El juny passat es feia públic l’acord entre el Ministeri d’Administracions Públiques i els sindicats del règim (CCOO, UGT i CSIF), un acord que posava en risc el lloc de feina de desenes de milers de treballadors del sector públic català.
Aquest Decret llei, conegut com a “decret Iceta” o directament com a “Icetada” pretenia fer efectiu el 8% màxim de temporalitat que demana la UE (les xifres actuals a Catalunya ronden el 40%) obrint la porta a l’ERO més gran de la història del nostre país. Aquest Decret llei va ser convalidat al Congreso a finals de juliol, just abans de marxar de vacances, amb la promesa d’acceptar el concurs de mèrits (ja previst en el marc legal actual, l’EBEP).
Tornant de vacances els partits polítics es posen a negociar la reforma del Decret Iceta, aprovat poques setmanes abans amb l’objectiu d’aprovar una nova llei abans d’acabar l’any 2021. Aquesta llei s’acaba aprovant i suposa una millora respecte del primer redactat fet pel ministre Iceta i els principals sindicats del règim, però deixa moltes qüestions obertes i genera una gran inquietud entre els treballadors.
Gran part d’aquests dubtes s’han de resoldre en les convocatòries de les places, unes convocatòries que ha de gestionar cada Administració. A Catalunya, la consellera de Presidència i Funció Pública, Laura Vilagrà, ha decidit acordar aquestes mesures en el marc de la Mesa General, un espai on els sindicats del règim hi tenen majoria i on La Intersindical, el sindicat amb més representació als serveis centrals i territorials de la Generalitat, no hi té encara representació. Per què fa això? Perquè no vol molestar el sindicalisme del règim.
Fins al dia d’avui, finals de març de 2022, la Generalitat no ens ha donat informació sobre com pensa organitzar les ofertes de les places estructurals, que han de ser publicades abans del 30 de juny de 2022. Les convocatòries s’han de publicar abans de finalitzar l’any, segons la mateixa llei d’estabilització assenyala.
Des de La Intersindical denunciem el paper opac de la Generalitat, ens preguntem quins objectius hi ha darrere de la marginació del nostre sindicat independentista i de classe. No entenem que un Govern que diu que vol tenir sensibilitat nacional i social margini La Intersindical i es negui a escoltar les nostres propostes. El Grup de Treball de Selecció i Provisió (un grup del qual en formem part) fa més d’un any que no es reuneix -la darrera reunió va ser el 17 de febrer de 2021. En teoria aquest grup és l’encarregat de fer els seguiments de les diferents convocatòries de places en l’àmbit de la Generalitat i, des de fa molts mesos, reclamem la seva convocatòria. Funció Pública no hi té gens d’interès, segons hem pogut comprovar.
De moment tot el que podem dir és que així estan les coses. Molt aviat començarem a fer reunions informatives als centres de treball. Si teniu interès a organitzar-ne una al vostre centre, envieu-nos un correu a gencat@intersindical-csc.cat
Seguim lluitant!
